La meva vida, malgrat els problemes dels últims mesos, no podia anar
gaire millor: tenia deu amics nous, un d'ells era el noi més desitjable
de l'insti i a sobre era el meu nòvio, i, tot i haver plorat molt quan
em van dir que no podria veure els meus germans, l'únic que en aquell
moment tenia al món, ara això es solucionava, i els podria anar a veure
sempre que volgués.
* * *
Aquella nit, vam dormir tots com angelets. Ens esperava el primer dia de classe, amb tots els professors decidits a fer avaluacions inicials per veure els nostres nivells. Uff!
Però al final, la nit de llibertat es va acabar i ens vam despertar amb el nou despertador de la Carla.
-Bon dia, nenes... -va començar la Isabel.
-Bon dia, carinyo! -va dir la Carla.
-Sí, tot el carinyo que vulguis, però pots fer el favor de parar el despertador dels nassos?? -vaig exclamar.
Les meves súpliques van ser escoltades, i el despertador va deixar de sonar, per deixar pas a un silenci d'adolescents que poc a poc es van despertant. Em vaig alçar d'un bot i vaig córrer cap al lavabo.
-Ja! Avui em dutxo primera!
-Vale.. -va respondre la Carla, encara mig adormida.
Al cap d'uns minuts, ja estavem totes despertes, dutxades, vestides i esmorzades, i ens dirigiem a la classe de quart, per començar les avaluacions inicials.
Ens mirem l'horari i... a primera hora, matemàtiques. És clar, als profes mai se'ls acut res millor que començar la setmana amb les classes més odiades, encara que, per mi, no estaven tant malament. L'examen, fàcil, potser en el meu antic institut anavem més avançats, vaig pensar.
I després d'això, va venir Tecnologia, Català, Biologia i Socials, amb una pausa de mitja hora entremig.
Vam dinar i hi vam tornar: Plàstica i Anglès.
Després, a les cinc, es va acabar. Vam anar al pati, ens vam ajuntar amb les de tercer, i vam anar a fer cua per apuntar-nos a alguna activitat extraescolar. Al cap de mitja hora ens va tocar, i vam decidir apuntar-nos a ballar. Els nois, per la seva banda, es van decidir pel futbol.
Vam anar a la sala comú de tercer i quart (compartible amb altres cursos) a seure als sofàs, i ens vam trobar amb la Jessica i la Fiona, dues noies bastant cregudes, les dues de qui m'havien parlat el primer dia. Estaven en una punta i nosaltres ens vam posar a l'altra, de manera que ningú sentia converses privades.
Vam comentar els examens i els vaig explicar la notícia de que podria anar a veure els meus germans. Tots van estar molt contents, i la Isabel fins i tot em va prometre que els faria una nina i un osset amb uns retalls de roba que s'havia portat. Vam decidir que el dimecres hi aniria amb la Mònica, ja que no podia ningú més, i el divendres vindrien la Isabel i la Carla. La setmana següent, potser l'acompanyant seria en Martí. Els altres nois s'esperarien a un dia que ens deixessin sortir a tots junts, potser amb l'Atti i una amiga seva, per poder portar els meus germanets al parc.
Al cap d'una estona d'estar callats, amb res més per dir-nos, en Martí em va fer aixecar i em va portar cap al piano de cua que hi havia en aquella sala, que feia estona que jo em mirava de reüll. Va treure un llibre de partitures massa usat d'un compartiment dintre la banqueta i em va dir que en tries una peça.
Vaig triar el 3r moviment de la Sonata Patètica de Beethoven, que semblava bastant divertida, però una mica complicada. Va seure a la banqueta i em va fer seure al seu costat, i jo, embadalida, anava mirant com els seus dits es movien amb rapidesa pel teclat, sense equivocar-se una sola vegada. Em vaig imaginar les tardes i vespres que deuria haver passat davant d'un piano assajant allò, i vaig suposar que es deuria saber tot el llibre sencer, potser igual de bé. Deurien ser moltes les hores que s'havia sentit sol en aquell lloc.
-La sabies? -em va preguntar.
-No, però m'agrada!
-La vols tocar? Si vols et deixo el llibre.
-Que és teu?
-No, és clar que no, però em segueix des de primer, a totes les sales amb piano.
-Ah, doncs llavors potser sí que he de demanar permís. Me'l deixes, si us plau?
-Sí, carinyo -em va dir, seguit d'un petó.
-Però, potser és massa difícil...
-Princesa, sé com toques, i estàs perfectament capacitada.
Ooooh m'havia dit princesa! I després que sabia tocar molt bé el piano! Aquell noi era genial, era tot el que podia merèixer! Princesa!! Sempre havia somiat en un noi que em digués princesa!
-Et passa alguna cosa? -em va preguntar.
-Eh.. no, res.
-Té, doncs. Estudia -em va dir.
