dissabte, 15 de setembre del 2012

Em supera!

La situació em supera. M'estressa. Ja ha passat un any, gairebé. Dos des que ens vam conèixer. I ja no ens veurem.
EM SUPERA 
que, intentant oblidar-te, tot em recordi a tu.
EM SUPERA 
veure el teu nom sempre a dalt de tot de la llista del xat del facebook, i que, inconscientment, el ratolí sempre hi vagi a parar a sobre, provocant que s'obri una fitxa amb el teu nom i la teva foto.
EM SUPERA 
que, passant per els mil i un carrers de Girona per on vam caminar, per on he passat milions de vegades amb milers de persones, només recordi quan hi vaig passar amb tu.
EM SUPERA 
que tothom em digui que t'oblidi, quan és el que intento cada dia, sense resultats.
EM SUPERA 
que algú em recordi que has marxat.
EM SUPEREN 
les ganes de plorar quan passo pel lloc on ens vam besar per primer i últim cop.
EM SUPERA 
que des de fa un any, cada dia m'adormi pensant en tu.
EM SUPERA 
estar escrivint això.

EM SUPERA TOT.

TU EM SUPERES. I NO VULL!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada