C: Em
desperto, tranquil·lament. Mandrejant com cada dia.
-Carla, carinyo!
Ja tens la maleta preparada?
De què parla la
meva mare? La maleta?
Encara estic mig
adormida quan me'n recordo: Avui començo el nou curs! M'aixeco de
cop, la meva mare té raó, encara he de preparar la maleta i marxem
d'aquí a una hora.
Uff, obro l'armari
i poso tota la roba que trobo cap a dintre la maleta de qualsevol
manera. Agafo també alguns llibres i el meu ós de peluix. Ho faig
encabir tot, apretant, asseient-me sobre la maleta... Al final,
d'alguna manera, ho aconsegueixo.
-Té filla, els
uniformes i els llibres -em diu la meva mare, allargant-me més roba.
-Ostres, els
uniformes!
-Què passa?
-pregunta.
-Ehmm... Em sembla
que no hi caben a la maleta...
-A veure?
-Ehh.. no, mama,
no hi cap res més -dic, intentant que no obri la maleta.
-Molt bé,
d'acord, doncs porta-ho al maletí.
-Ok!
-Ja t'ho plego jo
perquè sinó, sospito que arribarà arrugat i ja tindràs mala nota
abans de començar al curs.
-Gràcies, mama!
Ets la millor! -li dic, fent-li un petó.
Me'n vaig a
esmorzar, mentre la meva mare murmura alguna cosa que no puc ni vull
entendre.
Mmmm... Sort que
demà al vespre torno, per passar el primer cap de setmana. Mai no he
entès perquè sempre ens fan començar el curs un divendres, seria
més fàcil començar el dilluns, però, de fet, el primer divendres
només escoltem el discurs del director, cantem l'himne, presentem
als nous, etc.
Tampoc és que
sigui, doncs, un dia de classe, només és la presentació.
-Carinyo,
vesteix-te, que farem tard -em diu la meva mare.
-Sí, senyora!
-crido, com un militar.
La meva mare
sospira. Es preocupa massa per mi. Fa tres anys i mig em va portar al
metge, pensant que era hiperactiva, i com que li van dir que no tenia
res i que era perfectament normal, van decidir amb el meu pare que
m'enviarien a un internat perquè m'hagués de cuidar de mi mateixa i
prengués exemple de les meves companyes d'habitació.
Jo, però,
continuo igual que en aquell moment, sempre activa i amb ganes de fer
coses, i estar a l'internat no m'ha tornat més tranquil·la, només
m'ha fet ser encara més feliç.
Em poso l'uniforme
de l'escola, amb compte de no arrugar-lo i mirant que no tingui cap
forat enlloc. Potser la Isabel m'ha fet una mica més polida.
Aishh, la Isabel.
Ja la trobo a faltar, sort que avui la veuré. Estic impacient per
saber si hi haurà alguna nova. L'any passat a la nostra habitació
hi havia també la Cris, però s'ha canviat d'insti per anar a un de
públic, així que potser la compartirem amb una noia nova.
Em poso bé la
faldilla, abans d'entrar a la sala amb la meva mare.
-Ja estic, mama
-dic.
-Molt bé,
preciosa, vés a preguntar al teu pare si està.
-Papa!!
-Què vols,
terrosset de sucre?
-Diu la mama si
estàs a punt.
-Sí, anem -em
respon.
Així que pujo al
cotxe, mentre el meu pare carrega la maleta i la meva mare s'ho mira.
Al cap d'uns minuts som al carrer, camí de l'institut. No és gaire
lluny, però amb tot el ritual que fem sembla que ho sigui molt més.
Per fi arribem.
Després de despedir-me dels meus pares, assegurant-los mil vegades
que no em passarà res, em dirigeixo cap a la gent de quart.
-Hola, maques!
-Hola, Carla, què
tal?
-Molt bé! Estic
tan contenta de tornar a estar aquí...
Llavors, sento una
professora que em crida:
-Terrats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada