dissabte, 28 d’abril del 2012

Gràcies, Pep!

I de nou aquí, publicant una entrada, i ja sé que no és original, però avui toca donar gràcies. 
En Guardiola se'n va, i ens deixa orfes. Per mi és la persona més important del futbol, perquè a mi no m'agradava fins que el Barça va començar a guanyar, i guanyar, i títols, copes, tot semblava que fos perfecte. I llavors em vaig començar a interessar pel futbol. I per Barça. 
Però, en tot cas, és el que havia de fer. Perquè ja té els diners fets, però sobretot, perquè tard o d'hora, a tots els entrenadors els fan fora, tots acaben avall; però aquest no, a ell sempre el recordarem com a aquell que va guanyar 13 títols (o més) i va fer del Barça el millor equip del món. I amb en Tito, segur que tot anirà bé, perquè porta molts anys treballant amb en Pep i amb tot l'equip, i sap com funcionen les coses.
I no puc evitar una comparació amb en Michael Jackson, que va morir encara bastant jove, i tothom el recorda tal com era, però si hagués durat molts anys, inevitablement el recordariem com aquell vell amb cadira de rodes que no s'aguantava els pets.
Així que, per damunt de tot,

GRÀCIES, PEP!

2 comentaris:

  1. Sento dir-ho perquè és una entrada molt maca, però en Michael Jackson va morir per drogaddicte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uuups.. perdó, ja ho sé, per drogoaddicte, ho sé.. i no està bé comparar-lo amb en Guardiola!:$ Sonaria molt a excusa barata si dic que, encara que s'espatllés la vida amb les estúpides drogues, a en Michael Jackson encara se'l recorda com a el Rei del Pop??

      Elimina