Se'n va anar...

I no hi ha gaire res més estressant que estar, el diumenge a les 21:32, plorant per la merda de dia que has tingut. Estar intentant acabar dues làmines de plàstica, intentant que els angles surtin rectes, i només pensant en la conversa que has tingut aquesta tarda amb el teu millor amic.
Pensar que potser no era el teu millor amic, només t'enganyaves a tu mateixa, que ell et va venir el divendres a demanar-te una abraçada sense motiu, i tu vas creure que no mereixies res millor que estar amb ell, i que després es va enfadar per una broma. Una broma que per part teva no passava d'això, que vas demanar perdó en veure que ell s'havia molestat, però ja era massa tard, i se'n va anar dient que no li tornessis a parlar.
I tu pensaves que se li passaria, que només s'havia enfadat de broma, per demostrar-te que l'havies de cuidar o el perdries, però avui hi has parlat, i no ha sigut com sempre. No ha rigut els teus comentaris, ni tan sols t'ha promès tornar-te l'abraçada quan li has demanat, no ha estat ell, i tu has vist que aquesta vegada no anava en broma.
Aquesta vegada tot trigarà a ser com sempre, i amb lu patosa que ets a l'hora d'arreglar conflictes amb els teus amics, costarà molt. I els ulls se t'omplen de llàgrimes en pensar-hi, i et mors de ganes de veure'l, per robar-li l'abraçada i, potser, arreglar les coses.
I mentrestant, escoltar "Se'n va anar".
Ell si que se n'ha anat.
http://www.youtube.com/watch?v=JQgcJ1jmVKE&feature=player_embedded
:'(